1. INTRODUCCIÓ A LA TEORIA
a) Què és el que fa de l'ésser humà un animal diferent?
L’ésser humà es diferencia de la resta dels animals per la seva capacitat de processar informació. Aquesta eina li permet comunicar-se, dirigir el seu comportament, crear manifestacions culturals o fer-se preguntes. Aquest últim punt s’ha registrat com a comportament universal, i ens defineix com a humans.
b) Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.
Podem pensar en sentiments i sensacions que ens fan actual de manera agressiva, animal:
1. El sentiment de gelosia, de possessió al veure la teva parella amb un altre.
2. La fam ens fa perdre el sentit del respecte i la raó; podem cometre atrocitats, robar, atracar, colpejar o matar per tal de poder menjar.
3. La protecció i la defensa de la família i els parents.
En la segona guerra mundial, podem citar el guetto jueu com a gran exemple de pobresa i fam. Tot i compartir una religió i una cultura, els presoners no dubtaven en robar i matar per poder menjar.
c) Pensa en comportaments d'animals que els facin semblar humans.
Els animals poden comportar-se de manera casi humana. Tots pensem en els micos i els ximpanzés, que se’ns assemblem físicament i dels que tots descenem, però la majoria dels animals demostren actituds humanes.
Per exemple, tots ells tenen com a instint la protecció de la parella o la defensa de les cries. Per als felins, l’ordre jeràrquic establert a l’hora de menjar la presa caçada és una de les regles més importants. També trobem el respecte als membres més vells del grup i la excepcional societat matrialcal en el cas dels elefants.
Una de les característiques de la raça humana sempre ha estat aquesta capacitat instintiva de comunicar-nos mitjançant el llenguatge (verbal i no-verbal). S’ha demostrat, però, que els ximpanzés poden arribar a aprendre uns 150 signes del llenguatge americà en 51 mesos, i més endavant 800, amb els estudis afectuats en 1960 dirigits pels científics Allen i Beatrice Gardner.
El ximpanzé en el que es va experimentar, a més de comprendre els signes, va tenir l’espontaneitat d’ensenyar el que havia après als demés ximpanzés. Això corrobora la seva capacitat memorística tan suficient i prou comparable a l’humana.
d) Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?
Un ésser racional és capaç de pensar, de fer servir la raó com a eina per actuar i dirigir el seu comportament. Som animals racionals perquè no ens guiem pels nostres instints, sinó per el pensament racional.
e) Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat humana es podria definir com la nostra raó de viure, el nostre orgull. Les teories religioses han defensat sempre la dignitat humana com una relació pròxima amb Déu, la nostra semblança amb la Divinitat.
f) Pensa situacions exemplars que demostrin la vida digna i una vida indigna.
Els drets humans, redactats al 1789 com a conseqüència de la Revolució Francesa i les idees il·lustrades, van afirmar que l’ésser humà havia de tenir una vida digna, amb uns drets i unes llibertats que poguessin dur-la a terme.
D’aquesta manera, es va definir la vida digne amb el respecte i la llibertat, el dret a la vida, a la educació, a la vivenda i a la sanitat. Una vida indigna no respectaria aquests principis; trobem exemples en el nostre dia a dia: un captaire, una persona que no pugui pagar-se el menjar, un nen sense escolarització o una dona analfabeta.
g) Llegeix els dos textos que segueixin i extreu les idees principals. Relaciona'ls amb la definició d'ésser humà.
El contingut del text 1 afirma que no existeix la realitat sense la consciència. Aquesta construeix el que veiem, el nostre món tal com se’ns presenta, però també és el límit de la nostra existència: “soc el que la meva consciència em permet saber de mi”, diu Michael Onfray. La consciència no pot romandre sense objecte, a excepció del desmai, el somni o la mort...
2. CREACIÓ VIDEOGRÀFICA
"L'ésser humà com a ésser emocional"
No hay comentarios:
Publicar un comentario