Les emocions

L'ésser humà està compost de 5 grans dimensions: els plànols físic, biològic, emocional, intel·lectual i espiritual. Ens centrarem en la dimensió emocional com a nova definició de l'ésser huma: "l'ésser humà com a ésser emocional". És molt important conèixer-se a si mateix, com a condició necessària per a ser nosaltres mateixos i realitzar-nos d'una manera autèntica.

Molts confessen sincerament que no es coneixen. Uns altres volen arribar al seu jo i conèixer-se com són de debò, però no saben quin camí seguir ni menys encara quins passos són els primers en aquesta recerca sincera. No és fàcil l'accés al nostre jo doncs, segons Nietzche "cadascú és l'ésser més distant de si mateix". Som un misteri per a nosaltres mateixos.

El plànol emocional està constituït per sentiments que al llarg de la vida van gravant-se, arxivant-se i modificant-se. Són els sentiments que cada ésser humà va experimentant diàriament. Per mitjà d'ells ens formem els nostres records i la nostra imatge personal. Les emocions tenyeixen la nostra imatge personal actual i els nostres records, donant a cada ésser humà una empremta particular. Constituïxen la clau per a l'encontre amb l'altre, la clau per a l'ingrés en el seu món íntim.

La modalitat sensorial pròpia de l'espècie humana i la percepció tenyida d'emocions són les que donen a l'ésser humà la seva forma de "veure" el món. La realitat no obstant això és molt més complexa que el que la nostra modalitat perceptiva ens permet captar. Les bases intel·lectuals humanes només ens permeten aprendre una certa dimensió de la realitat, i acomodar-nos a ella.

En el pròxim treball, voldrem reflectir aquesta qualitat pròpia de l'home que és la de sentir, gravar sensacions i emocions en el nostre cervell i posteriorment tornar a experimentar-les. L'home no és un animal; però al llarg de la història hem pogut comprovar que s'ha comportat com un autèntic monstre envers la seva pròpia espècie.

Què és el que impulsa la raça humana a la violència, a l'odi, a tots aquelles sentiments que nosaltres considerem negatius?

Si som humans perquè sentim, raonem i vivim en societat, perquè s'ha produit tanta polèmica, tanta guerra, tants genocidis i barbaritats?

Som humans? O encara som animals en evolució?

Cap a on anem? Cap a l'intel·ligència o l'estupidesa? De nou cap a les nostres arrels o cap a la automatització del nostre planeta?