És dissabte i has quedat amb els amics per sortir. Ells volen anar a una festa, però tu no tens diners. Esperes que algun d'ells te'n pugui deixar. Però saps que la majoria no en té. Vas pel carrer pensant en què podries fer per poder anar a la festa, quan, mirant al terra veus un moneder.
Dins del moneder hi ha diners, els necessaris per poder anar a la festa i molts més. En el moneder hi ha el carnet d'identitat del propietari.
Què faries? Seria moral la teva acció?
L'egoisme humà ens porta a pensar més en nosaltres mateixos que en els altres, però quan ens trobem davant d'una situació com aquesta, la nostre moral ens porta més enllà.
ResponderEliminarÉs aquí quan intervé la ètica: que és correcte? Oblidar que aquests diners són d'algú, confiar en la casualitat i pensar en els meus interessos (la festa)? O bé condiderar que l'amo del moneder potser necessita els diners més que jo?
Jo recordaria la regla d'or "no fassis als altres el que no vulguis que et fassin a tu" i portaria el moneder a la policía, perquè de festes n'hi hauran més, però aquesta oportunitat de tornar a una persona el que és seu és única.
Jo estaria molt agraïda.
Seria molt bonic que tothom retornés tot allò que troba, que tothom reciclés o que no hi hagués discriminació ni per raça ni per sexe, que tothom fes l'amor i no la guerra.... Però per què ens hauríem d'enganyar, les coses són com són, pràcticament ningú tornaria una cartera amb diners, pràcticament. Val a dir que hem d'acceptar la realitat, no vivim en un món perfecte, la societat no és perfecta.
ResponderEliminarDeixant de banda com és la majoria de la població, jo com a ésser ètic i racional, tornaria la cartera, ja que m'agradaria que a mi me la tornessin, no per els diners, sinó per el fet de no haver d'anar a demanar un duplicat del document de nacionalitat, anular les targetes de crèdit, i tot el merder.
Podem continuar esperant que tothom sigui persona (ètica i racional), però és una utopía.
PD: mai m'han retornat res del que he perdut, i he perdut força coses des de carteres a bolígrafs i en més d'una ocasió.
A mi m'agradaria afegir que el fet que estigui a dins del moneder el carnet d'identitat marca bastant la diferència entre la "casualitat" de trobar-se un billet pel terra i l'altre de trobar-se un moneder d'algú.
ResponderEliminarNo només a nivell racional, sinò a nivell moral: sabent que aquets diners pertanyen a una persona amb foto, nom i cognom, a mi de seguida se'm treuen les ganes de quedar-me el que contingui la bitlletera.
A vosaltres no us pasaria el mateix?
Retornar la cartera seria l'opció mes adequada i
ResponderEliminarla que jo escolliria, sempre i quan portés documentació i la pugés identificar.
A més, segur que si els meus amics volguessin que jo anés, entre tots recol·lectaríem els diners d'alguna manera.
Per tant la meva opció seria moral i m'ensenyaria a valorar més les coses.
Clar, jo em quedaria els diners si no portessin identificació ja que tothom diria que son seus.
ResponderEliminarPerò en cas contrari els retornaria.
Ara us faré jo una pregunta, et trobes un moneder, mires i veus que és d'algú que coneixes, aquesta persona en qüestió, et cau malament i estas en una constant i indefinida picabaralla amb ell o ella, li tronaries ? Deixaries de banda tots els problemes i complicacions que hi ha entre vosaltres per una cartera? O bé agafaries els diners i deixaries la cartera a terra com aquell qui no vol la cosa ?
ResponderEliminarO una altre cas, t'han robat o has perdut la cartera, és l'hora de dinar, no tens mòbil i has de tronar a casa teva a la qual nomes pots anar amb trenc i bus. Vas caminant per el carrer i et trobes una cartera amb diners i una identitat d'algú que no coneixes. Agafaràs els diners per dinar i tronar a casa? O aniràs a la policia, tornaràs la cartera i ja tronaràs a casa fent autoestop passant gana i perdent el temps ?
Ara ja passem al plató hipotètic...
ResponderEliminarLa primera situació em sembla més interessant, perque és més "probable" diria jo. Per exemple, a l'institut, tots ens trobem carpetes, agendes, apunts... Si es tractés de "fotre" als altres, hi han moltes maneres que no involucren els diners.
No se que penseu vosaltres, però a mi em sembla un acte molt inmadur aquell d'agafar els diners i marxar.
un dia el meu germà va perdre la cartera, li van tornar, sense els diners. a ell li va fer ilusió igualment, perque allà dins hi guarda coses que per ell són molt importants, més que els diners. que et treguin els diners són coses que passen, però sens dubte jo tornaria la cartera, perque és cert, mai saps si l'altre persona necesita aquells diners més que tu.
ResponderEliminarEstic completament d'acord! Jo crec que porta més feina tornar a fer el DNI, anular les tarjetes de crèdit com ha dit abans l'Albert i recuperar tots aquells paperets amb telèfons, adreçes, etc... o fotografies del moneder que no pas perdre alguns diners!
ResponderEliminarPenso que jo potser si agafaria els diners, però deixaria el carnet i demés documents. És una espècie de senyal que et trobes, i pots aprofitar i ser deshonest o pots deixar-la córrer éssent tu el que surt perdent.
ResponderEliminarNo és l'opció més ben valorada èticament, però penso que sóc sincera i que més de la meitat de nosaltres faríem el mateix.
Lo siento no sere moral... pero me quedo con el dinero eso si hare lo posible para devolver la cartera... los papeles, tarjetas y demas es una putada perderlos y volver a hacer los duplicados...
ResponderEliminarLa moral no és la mateixa per tots;)
ResponderEliminarCadascú actua com pensa que és el més correcte i convenient. Crec que depen de la situació en la cual ens trobem, agafaríem o no els diners...
EL més políticament correcte seria clarament retornar la cartera però no estic segura de que realment la gent ho fes. Una cosa és el que diem per la pressió de uqedar bé, davant el profe, davant la classe i davant la societat, quan aquesta és la primera fer us de la hipocrsia, utilitzar ètica i moral per a controlar la massa, com a eines de pressió emocional.
ResponderEliminarEstic gairebé segura de que si no fos per les mirades que diuen "això està malament", tothom se la quedaria.