1. Com definiries la intel·ligència?
La intel·ligència és el pensament raonat que permet trobar sortides, inventar possibilitats i ajudar-nos a reflexionar. És la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té alhora de donar un sentit encertat a una sentència.
A diferència de la animal que és instintiva, la humana ens permet dirigir el nostre comportament. Les capacitats animals són automàtiques però les humanes són voluntàries: dirigim l’acció amb el coneixement.
La intel·ligència és el pensament raonat que permet trobar sortides, inventar possibilitats i ajudar-nos a reflexionar. És la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té alhora de donar un sentit encertat a una sentència.
A diferència de la animal que és instintiva, la humana ens permet dirigir el nostre comportament. Les capacitats animals són automàtiques però les humanes són voluntàries: dirigim l’acció amb el coneixement.
2. Quina relació tenen la sensació, la percepció, la consciència, la memòria, l’aprenentatge i el llenguatge amb la intel·ligència?
La intel·ligència sempre ha estat relacionada amb tots aquests elements, ja que només poden aparéixer en el cas de que la posseïm.
La sensació és un estímul que permet que els nostres òrgans sensorials reconeixin la realitat. Està estretament lligada amb la percepció, és a dir, el reconeixement conscient de la realitat a través de l’aplicació de la intel·ligència. La consciència és una aptitud voluntària, és a dir intel·ligent, que depèn de la sensació i de la percepció. La seva funció és comprendre que és el que provoca les percepcions que sentim. La memòria és la capacitat de retenció d’una informació temporal o permanentment, per posteriorment recuperar-la o utilitzar-la. Està intimament lligada a l’aprenentatge, la comprensió i la capacitat de donar un significat a una informació, i d’aquesta manera fem ús de la intel·ligència per incrementar el nostre coeficient intelectual.
L’aprenentatge és independent de la memòria, ja que potser som capaços d’aprendre i no de retenir. Per acabar, el llenguatge és l’essència d’una cultura que utilitzem per comunicar-nos els éssers humans.
L’intel·ligència humana és una creació social que ens permet posar en comú tots aquells aspectes del llenguatge que ens fan pertànyer a la mateixa societat.
3. Cita les característiques d’una persona intel·ligent que viu avui a Barcelona i una que visqui avui al mig de l’Amàzonia.
Dues persones tan diferents com poden ser un ciutadà del barri de Gràcia i un brasileny que ha viscut sempre envoltat de la naturalesa més salvatge del planeta, poden tenir totes dues una intel·ligència privilegiada, de diferent aplicació i determinades per la societat i l’ambient que les rodeja.
Així doncs, començarem per el ciutadà d’una gran urb. Aquest, el qual situem en una família treballadora amb una economia mitjana, primer de tot haurà hagut de formar-se intel·lectualment des de petit: saber parlar, llegir i escriure correctament en català, castellà i una llengua estrangera; sumar, restar, dividir i multiplicar mentalment amb fluïdesa; saber intercomunicar-se amb la gent dia a dia, així com crear-se grups d’amistats i desenvolupar la seva capacitat social-comunicativa.
Amb aquestes característiques, haurà de trobar una feina permanent segons els estudis que hagi anat cursant per a fer arribar diners a casa seva, i mantenir la seva independència. Les seves aspiracions seran formar una família amb la dona que triï per compartir sentimental i econòmicament la seva vida, i crear una descendència que els hi doni felicitat i sentit a les seves vides.
Aïllat de les noves tecnologies i desconeixent el món més enllà de la seva Amazònia, viurà amb la seva tribu no molt nombrosa, sense arribar a la trentena de persones. Aquest home, que no sap llegir o escriure en llengües comunitàries, ha desenvolupat més les seves capacitats físiques que no pas intel·lectuals. Aquest motiu també ens ve donat pel fet de que es tracta d’un mascle, si hagués sigut dona deixaria les capacitats físiques per les familiars, encarregant-se de la supervivència i educació dels fills que arribés a tenir.
Així doncs, l’home es veurà des de petit encarregat de la caça i la pesca, enfrentant-se als perills que l’oferirà la selva i lluitant contra altres mascles d’altres tribus. A més de la fortalesa emocional que haurà de crear per cuidar en tot moment de la seva tribu, també aprendrà a manipular amb facilitat eines i construïr habitatges poc còmodes per a nosaltres però resistents i aixoplogats de les intenses pluges i humitats de l’Amazònia. La seva aptitud per a desenvolupar-se en societat serà més simple i instintiva que la d’un habitant de ciutat, tot i que també es regirà per sentiments i emocions completament humanes.
Aqui veiem com les seves intel·ligències són igual de capaces d’adaptar-se al seu entorn, tot i que siguin molt diferents, però útils en les situacions de vida que se’ns plantegen.
Així doncs, l’home es veurà des de petit encarregat de la caça i la pesca, enfrentant-se als perills que l’oferirà la selva i lluitant contra altres mascles d’altres tribus. A més de la fortalesa emocional que haurà de crear per cuidar en tot moment de la seva tribu, també aprendrà a manipular amb facilitat eines i construïr habitatges poc còmodes per a nosaltres però resistents i aixoplogats de les intenses pluges i humitats de l’Amazònia. La seva aptitud per a desenvolupar-se en societat serà més simple i instintiva que la d’un habitant de ciutat, tot i que també es regirà per sentiments i emocions completament humanes.
Aqui veiem com les seves intel·ligències són igual de capaces d’adaptar-se al seu entorn, tot i que siguin molt diferents, però útils en les situacions de vida que se’ns plantegen.
4. És més intel·ligent un catedràtic de física que el cuiner d’un restaurant?
Un títol de física està infinitament més ben valorat que un títol de cuina per una simple raó: el prestigi social. Tot i així, si, tal com hem estudiat, no hi ha només una única intel·ligència sinò varies, tots dos cuiner i catedràtic serien intel·ligents, independentment de la seva feina.
Un títol de física està infinitament més ben valorat que un títol de cuina per una simple raó: el prestigi social. Tot i així, si, tal com hem estudiat, no hi ha només una única intel·ligència sinò varies, tots dos cuiner i catedràtic serien intel·ligents, independentment de la seva feina.
Els dos oficis requereixen diferents tipus d'intel·ligències: el catedràtic fará un ús constant de la intel·ligència logico-matemàtica, mentres que el cuiner desenvolupará la part més naturalista i artística del cervell.
Així doncs, no és el coeficient intelectual el que determina la intel·ligència, sinó el desenvolupament que es pot arribar a obtenir segons la seva aplicació i eficacitat.
5. Les emocions són intel·ligents? Com definiries la intel·ligència emocional?
Les emocions són intel·ligents si ets conscient del que sents. Per exemple, si un home és feliç i ho sap, l’emoció és intel·ligent, ja que ho sent a través del que percep.
La intel·ligència emocional no es resumeix a l’intel·lectual de cadascú, sinó que va més enllà: és la capacitat de reconèixer el nostres propis sentiments i l’habilitat de fer-ne us.
La intel·ligència emocional no es resumeix a l’intel·lectual de cadascú, sinó que va més enllà: és la capacitat de reconèixer el nostres propis sentiments i l’habilitat de fer-ne us.
Goleman l’organitza en cinc apartats:
- conèixer les emocions i sentiments propis
- ser perseverants per superar les frustracions
- regular els nostres estats d’ànim i controlar els impulsos
- motivar-nos a nosaltres mateixos
- gestionar les relacions
L’any 2006 Goleman aplica el seu concepte d’intel·ligència emocional a les relacions humanes i la organització social.
6. Defineix la intel·ligència social.
Aquesta intel·ligència es desenvolupa en un entorn social, del qual aprenem el llenguatge, la comunicació o la cultura. A partir de les relacions amb els altres, la intel·ligència pot arribar a assolir la llibertat, ja que ens ensenyen a independitzar-nos d’aquest entorn social.
Podem llavors fer néixer la capacitat de posar-se en lloc de l’altre i saber tractar-lo. Aquest fenòmen s’anomena empatia, i consisteix en la sintonització emocional amb l’altre. La intel·ligència social és pròpia dels mestres, professors, metges, venedors, polítics, terapeutes... tota aquella gent que tracta contínuament amb els altres, consolidant les relacions i la comunicació.
S’encarrega de la coordinació dels egoismes individuals per crear un conjunt de persones disposades a relacionar-se mitjançant el llenguatge i contribuir al projecte de construir una humanitat intel·ligent, la tasca més gran de la filosofia.
D’aquí un segle, penso la intel·ligència artificial superará la humana i això portara a la singularitat, un canvi tecnològic profund que representará una ruptura en la història de la humanitat.
No sóc l'unica que hi pensa: els fundadors de Google estan involucrats en el tema, i pensen que serà possible que poguem pujar-n'hi continguts al nostre cervell a partir del any 2030. Això vindria a dir que es produiría un increible augment del coeficient intelectual de la població, però no forçosament de la intel·ligència. El que vull dir amb això és que molta gent pensa que, per saber més coses són més intel·ligent, però jo discrepo: si no saben com aplicar els seus coneixements a la realitat, aquests no tenen cap utilitat.
És per això que crec que, de persones que de veritat pensen, en queden molt poques al nostre món. I quan no en quedin cap, serem tots peçes d'un joc, manipulades per aquells que poseeixen el poder, i tot això per no tenir criteri propi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario